A raíz de su última exposición: "México pura vida", inaugurada el viernes pasado en Gelida, el Anoia Diari publicó este miércoles una entrevista al preciado autor Roger Velázquez, que os proponemos a continuación:
El fotògraf de la gorra i les ulleres fosques ha inaugurat una altra exposició, aquesta vegada a Gelida, però posant els ulls a l'altre continent. 'México Pura Vida' és una demostració més de la professionalitat amb què Roger Velàzquez s'expressa. L'igualadí, nascut el 1956, anhela que les seves fotografies provoquin una emoció en l'ull que les mira, i pretén que les exposicions siguin espais d'interacció per fugir de la idea de la unidireccionalitat en l'art.
Com va sorgir la intuïció per la fotografia?
Als 16 anys, quan vaig anar a Barcelona a estudiar fotografia a l'Escola de Mitjans Audiovisuals, vaig adonar-me que podia explicar alguna cosa a través d'ella. Crec que la intuïció neix quan un té ganes de seguir aprenent sobre un camp, un art en aquest cas. Jo vaig haver d'equivocar-me per aprendre, i tot i tenir clar que la tècnica ajuda a crear, penso que s'ha de tenir passió.
Hi ha un punt de partida en cada fotografia?
Casualment a vegades no parteixo de cap punt, sinó que començo a partit d'una sèrie d'imatges i busco en elles un punt de connexió, potser podria assimilar-se al procés de creació d'una novel·la negra. Altres vegades, en canvi, sí que tinc clar el fil conductor que pretenc seguir.
Què sent un artista quan es veu mostrant la seva obra?
Qualsevol artista ha de creure en la seva obra, ha de saber que el que fa, dins del seu camp artístic, té valor. Quan mostro una obra procuro que l'espectador visqui sensacions i emocions. Pretenc la no-indiferència de l'ull que mira, tot i que tinc clar que les coses mai no es perceben per igual, que cadascú arriba a l'emoció a través de processos diferents. A banda d'això, per mi també és molt important la força de la tècnica (l'enquadrament, la llum...), que queda darrere la fotografia.
Però aquest ull desconegut pot ser ignorant davant la tècnica...
Sí, però des del meu punt de vista, la qualitat professional és un factor imprescindible, tot i que entenc que per altres no sigui així. Avui en dia es poden explicar coses sense una tècnica depurada, però considero que dominar-la farà que el missatge d'una fotografia tingui un discurs més llarg en el temps.
Mires el món fotogràficament, com si fos a través d'un objectiu d'una càmera?
M'agrada contemplar el món perquè és sorprenent, però mirar fotogràficament és evitable. M'agrada observar la llum i veure com canvia, no puc deixar de sorpredre'm amb el que succeeix al meu voltant. Però la veritat és que no m'obessiono amb això, perquè m'agrada disfrutar i compartir emocions amb altres professionals i artistes.
Portes una càmera sempre a sobre?
Sí, una de digital i la de l'Iphone. Tot i així, segueixo fent fotos amb l'analògica, perquè el fet que tot sigui manual té un valor màgic, artístic i personal. Malgrat això, tinc clar que el món és i serà digital i que el fet de treballar, a vegades, amb analògic és pur romanticisme.
Què és 'México Pura Vida'?
És una col·lecció de fotografies que vaig fer en diversos estats mexicans. Són petites sèries diferents: cotxes, botigues, menjars... El fet de treballar a partir del que veig, del que hi ha, és un exercici visual. És una forma d'expressió diferent a les col·leccions en què sí que tinc un fil conductor clar, com a Sinestesia. A 'México Pura Vida' vaig a buscar temàtiques concretes, no faig reporterisme, intento crear un llenguatge personal captant el que rebo. Mèxic és un país fascinant, molt imaginatiu, on la gent dóna valor a les petites coses de la vida.
L'exposició 'México Pura Vida' és ara a Gelida, però viatjarà fins a Mèxic algun dia?
De moment és a Gelida, que serveix com a punt d'inici per obrir camins, sobretot per mi mateix, per veure com fer que una exposició sigui alguna cosa més que una simple exhibició. Fa temps que penso que les exposicions no atrauen massa la gent; és important que hi hagi una interacció.
Es tractaria de resemantitzar la idea que tenim d'exposició?
Exacte. Es tracta de buscar que la gent es quedi amb l'emoció. Estem en una època d'escenificació: la idea és posar-ho tot d'una manera determinada perquè la gent visqui alguna cosa.
La passió i el coneixement de l'art fotogràfic són posteriors a la intuició?
Conèixer la tècnica i la tecnologia pot donar més força en el que, en el meu cas, vull explicar o representar. Però la clau està en saber dir alguna cosa, perquè en el fons el que queda dins de cadascú és el missatge de la imatge. A mesura que passa el temps, un s'adona que sempre queda per aprendre. En aquest sentit, crec que és molt important conèixer bé la tècnica, per poder arribar a transmetre algun missatge i perquè, en la forma de fer-ho, s'hi reconegui l'autor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario