Ione Hermosa: Una catalana en México, proyectos e ilusiones

Una alumna de la Universitat Pompeu Fabra, Ione Hermosa, relata hoy en el portal de esta universidad como ha sido la adaptación de su vida y proyectos en México, después de tres años de vivir en México. Es interesante conocer hoy como es esta adaptación y que reptos asume.

Ione Hermosa fa tres anys que viu a Mèxic. Hi va arribar gràcies a una beca de l'AECID, però ara ja treballa en el seu propi projecte de consultoria, "Mestizas. Gènere i Gestió Cultural". Tornar a casa és un projecte que té ben present, però que encara haurà d'esperar.

Fa tres anys que vius a Mèxic. Com hi vas aterrar?

Vaig venir a Mèxic amb una beca de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i el Ministeri d'Afers Exteriors, ara fa gairebé tres anys.

Com funcionen les beques de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional?

Són unes beques per a períodes d'un any, prorrogable a dos, destinades a professionals de la gestió cultural per treballar en les dependències exteriors de l'administració. Malgrat que hi ha possibilitats per a la tria del país, en realitat sempre acaba sent el destí, i l'AECID, qui trien per tu. Així doncs el fet d'acabar treballant al Centre Cultural d'Espanya a Mèxic va ser més una afortunada coincidència, de la qual ara n'estic molt contenta, més que no pas una tria.

Seguir llegint a Más Información

Quins van ser els teus inicis en el món laboral a Mèxic?

Jo vaig arribar com a gestora cultural per treballar per a l'administració espanyola. La sorpresa va ser que només arribar se'm va donar molta autonomia i llibertat per dur a terme propostes més personals. Així és com va començar el programa de Gènere i Drets del Centre Cultural d'Espanya a Mèxic en què he estat treballant els dos últims anys. La feina consistia en omplir de continguts el programa i identificar projectes i contraparts que estiguessin desenvolupant projectes culturals que treballessin entorn del gènere i la cultura des de diferents perspectives.

Ara, però, estàs immersa en altres temes...

Sí. En acabar la beca, fa uns vuit mesos, amb una companya especialista en gènere i cooperació internacional, vam engegar un projecte de consultoria: el col·lectiu "Mestizas. Gènere i Gestió Cultural".

En què consisteix aquest projecte?

Al col·lectiu "Mestizas. Gènere i Gestió Cultural" duem a terme formacions i algunes consultories puntuals per encàrrec sobre gènere i cultura. Enguany, tenim una subvenció d'AECID per desenvolupar un projecte sobre coeducació amb mestres de primària de les escoles públiques del Districte Federal.

Com penseu incloure el tema del gènere i la cultura en les escoles?

A través d'una sèrie de tallers amb els docents que tindran com a cloenda un concurs de reescriptura de contes populars amb perspectiva de gènere. L'objectiu és treure una publicació per distribuir de manera gratuïta entre escoles i biblioteques públiques.

Tot i tenir nous projectes entre mans, has pensat en tornar a casa?

Mentiria si no digués que hi penso cada dia. Mèxic queda molt lluny i, a més, la situació al país es cada dia més complicada. Professionalment, almenys en el meu àmbit de treball, ofereix moltes oportunitats, però sempre es troba a faltar la confortabilitat de l'estat del benestar i, evidentment, la família i la meva gent. El projecte de tornada és present, però cal trobar la manera apropiada de fer-ho.

Algun projecte que tinguis entre mans i vulguis destacar?

De moment els meus projectes se centren en Mestizas i seguir desenvolupant projectes de cooperació cultural vinculats al gènere. En aquest sentit hi ha molta feina per fer, i no només a Mèxic.

Centrem-nos ara en Mèxic. Diga'ns un parell de característiques positives d'aquesta república federal.

Generalment quan em demanen que digui una característica positiva de la Ciutat de Mèxic sempre dic que, encara que sembli una paradoxa, Mèxic és una ciutat fàcil on tot és possible. I on pràcticament tot és negociable. És a dir, pots fer un trasllat en un taxi (rentadora i sofà inclòs) o pujar una bicicleta a un "pesero", sempre que hi hagi lloc. O pots desplaçar-te amb dos milions de persones diàries al metro i trobar-te la teva millor amiga d'Estocolm asseguda al teu costat.

Professionalment crec que és ciutat que ofereix moltes possibilitats. També cal dir que ser estrangera comporta uns certs privilegis amb què, malauradament, no compten els meus companys nacionals. A més, és una ciutat culturalment molt activa i molt diversa, com el país. Tot i que, això no sempre significa que es reconeguin els drets de tots els que conformen aquesta diversitat.

I de negatives...

Les parts negatives de Ciutat de Mèxic són potser les més conegudes. És una ciutat molt contaminada (i es nota) i tot i que mai m'ha passat res greu, el discurs de la inseguretat és una cosa que és té present (sobretot si ets dona). A més, els desplaçaments són terriblement complicats si no tens la sort de tenir la feina a prop de casa. Per últim, la separació de 10.000 km amb Barcelona no sempre és fàcil de portar, sobretot econòmicament.

Què creus que es necessita per fer una carrera internacional?

Crec que depèn molt de l'àmbit en què es desenvolupi la feina de cadascú i, evidentment, només puc parlar de la meva experiència. Personalment no he tingut una formació "reglada" en aquest sentit, tot i que sí l'han tinguda molts companys i companyes. Per a mi va ser determinant entrar a treballar a la Fundació Interarts, a Barcelona, en què vaig començar a aprendre, alhora que treballava, l'abecé de la cooperació. Després, tot va venir rodat i la beca d'AECID va ser l'oportunitat de sortir a l'exterior.

A nivell més personal, crec que és necessari tenir ganes de viatjar, tenir el llindar dels prejudicis ben baix, carregar-se de molta humilitat i estar disposat a treballar de valent. Aquesta és un tipus de feina en el que només s'aprèn a mesura que es treballa.

Quins consells donaries a antics alumnes que vulguin anar a viure a Mèxic?

D'entrada els diria que no creguin tot el que llegeixen als diaris. Tot i que segurament molts ja ho saben. Mèxic és un país complex i la seva situació política actual no ho és menys. Les desigualtats, la pobresa, la corrupció, la impunitat i l'assetjament estan a l'ordre del dia. Així doncs, els aconsello que no hi vinguin si no estan disposats a treballar en aquesta situació.