Esta semana el diario DBalears ha entrevistado el profesor mexicano Narciso Barrera Bassols, descendiente de catalanes, que ha sido uno de los pioneros de la etnoecologia, una ciencia emergente que intentan esclarecer con varias cuestiones. Una entrevista muy interesante,
Sou d'origen català, professor?
Descendesc de catalans establerts a Mèxic fa anys. Som investigador a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. He publicat llibres com Terres, cultures i paisatges, amb el doctor Victor Toledo i La memòria biocultural, el llegat ecològic dels pobles indígenes en el món".
En quins temes treballau?
Treball la història dels paisatges rurals per comparar el que hi havia abans del segle XVI i el que s'hi va construir després. He estudiat l'impacte ambiental de la ramaderia bovina, amb l'arribada de la vaca i el vaquer a Amèrica, quan s'imbricaren aspectes de la cultura del sud d'Espanya i Portugal, del nord d'Àfrica i la nostra gent.
Treballau en contacte amb el món indígena?
Sí, aquest treball manifesta l'estreta relació entre els sabers locals i la natura. Gràcies als coneixements dels pobles camperols desxifram altres maneres de veure la realitat. És un treball d'etnoecologia de l'altre, del que és diferent a la racionalitat occidental. L'altredat, en termes de la racionalitat ecològica d'aquests pobles, és molt interessant i té projeccions amb vista al futur.
Seguir leyendo en Más Información
Poden ser útils aquests coneixements?
Descobreixen mirades diferents a l'occidental. Això lliga amb la idea de sustentabilitat, de la resistència cultural, de reaccionar davant les dificultats. El complex coneixement que tenen aquests pobles del seu entorn es manifesta en la seva memòria biocultural, que ens mostra que existeixen altres móns, que són possibles i menys oprobiosos i indignants.
És possible que existeixi un altre model econòmic?
La cultura pagesa i dels pobles indígenes ens demostra que és possible la sustentabilitat no el desenvolupament sostenible. És possible cercar alternatives com la sobirania alimentària local, amb una perspectiva agroecològica, i l'empoderament dels pobles per construir alternatives des de baix. La memòria biocultural de la humanitat indica que no es pot seguir oposant natura i cultura.
I, per tant, hi ha altres maneres de pensar?
Sí, la revolució industrial transformà la manera com la nostra espècie s'adapta al planeta. Es construí una natura diferent, com si fos una fàbrica, i la racionalitat occidental proposà canviar les parts de la natura com si fos un rellotge, en benefici del progrés de la indústria. Fins i tot va canviar la nostra estructura mental. A diferència d'això, les cultures camperoles perceben la natura com si fos intel·ligent i no se'n separen, perquè se'n consideren una part.
El llegat cultural de la humanitat és en perill?
La memòria biocultural es troba en franca decadència i vivim la major caiguda de diversitat cultural de la història del planeta. La pèrdua d'idiomes és 400 vegades major que la pèrdua d'espècies i, si cada idioma construeix una natura, estam a punt de perdre el 70% dels idiomes. Els idiomes són la mirada dels pobles sobre la natura.
Els pobles camperols volen prendre la paraula?
De manera paradoxal els pobles camperols i indígenes han aixecat el cap per dir que basta i esdevenen actors polítics inesperats en aquesta societat global, però no volen governar el món, sinó que volen que se'ls permeti viure.
Quina funció donau als vostres treballs de científic?
El meu paper com a científic és acompanyar els moviments camperols i indígenes que vulguin fer una transició cap a l'agroecologia, no com a moviment productiu sinó com un nou estil de vida.
S'han implantat els transgènics a Mèxic?
L'arribada del blat de les Índies transgènic a Mèxic és conseqüència del tractat de lliure comerç amb el EUA amb la irrupció de blats de les índies produïts al Mississipí, de pitjor qualitat, que s'utilitzen com a pinso animal. Però a Mèxic els transgènics no es poden sembrar de manera legal. Mèxic és el bressol del cultiu del blat de les Índies i no serà fàcil que el país es deixi robar el seu llegat biogenètic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario