Alma Guillermoprieto, a la premsa

Este lunes, los diarios El Punt y Avui publican una entrevista a la periodista mexicana Alma Guillermoprieto, que acaba de publicar el libro "Desde el país de nunca jamás", un conjunto de crónicas desde América Latina

Intensa, càlida i elegant, la periodista Alma Guillermoprieto va més enllà de les aparences. Sap com treure el màxim profit d'una subjectivitat tenyida de ritmes, colors i sabors per retratar el gran circ humà. “M'interessa la gent que sobreviu, amb una certa dignitat, en condicions difícils”, sosté aquesta veu privilegiada de l'Amèrica Llatina que ha recopilat alguns escrits a Desde el país de nunca jamás (Debate).

Encara vol ser Peter Pan?

No sabia que el títol tenia a veure amb Peter Pan. Jo el relaciono amb els contes màgics que llegia de petita, perquè intento escriure històries sobre una Amèrica Llatina que mai deixa de ser un espai màgic. El millor somni seria que fóssim avorrits.

Hi ha excepcions com el Brasil.

El Brasil convida a l'optimisme, però li falta molt per ser avorrit.

Seguir leyendo en Más Información

Què en queda de l'etapa efervescent de la Revolució cubana que vostè va conèixer?

L'Havana és avui una ciutat de somnis trencats. Potser queden traces del projecte de fer una societat equitativa, però Cuba és cada cop més estàtica i encarna la fi d'un somni del segle XIX.

De què servirà el VI Congrés del Partit Comunista de Cuba que se celebrarà a l'abril?

Imagino que veuen què està passant al nord d'Àfrica, però serà difícil obrir una porta tan tancada sense que entri un cicló. Seria terrible que la transició cubana fos com la del món àrab, ràpida, violenta i traumàtica. Tant de bo el Partit Comunista sàpiga fer una transició sàvia! Tanmateix, aquest any 500.000 cubans perdran la feina! Què farà l'Havana si Washington aixeca el bloqueig? Cuba té sort que el flux d'immigrants preocupa molt els EUA

Qui confon més mite i realitat, els llatinoamericans o aquells que es miren el subcontinent des de fora?

L'Amèrica Llatina s'ha vist sempre a través dels seus ulls i dels ulls dels altres. La confusió entre la mirada del conquerit i del conqueridor persisteix a través dels segles. Som la nostra pròpia fantasia i la nostra dura realitat. Això és valid per a Cuba, per al Brasil i per a Mèxic.

El Partit Revolucionari Institucional (PRI) tornarà al poder en els comicis mexicans del 2012?

Sí, perquè la nostàlgia té molts seguidors. Com durant la caiguda de la Unió Soviètica, un sector de la població enyora l'estabilitat anterior. La falta de llibertat també és la de riscos.

La solució al narcotràfic és la legalització de les drogues?

Sí! Una solució que s'havia d'haver aplicat fa trenta anys i que, per culpa d'una política inicial estúpida, ens ha deixat una herència que costarà de pair. Tenim massa armes en ­com diu Juan Villoro­ un paisatge desèrtic abandonat pel poder, amb una joventut marginada, que ha participat o ha somniat de participar en la violència. El narcotràfic també ens deixa unes rutes marcades per la il·legalitat i la reivindicació del masclisme.

Algunes veus apunten que la via és pactar amb el narcotràfic.

Són les mateixes veus que enyoren el PRI. Però la guerra no és perquè l'exèrcit ataqui el narcotràfic, sinó perquè Mèxic està enganxat a un dels dos mercats més importants de consum de droga del món (l'altre és Espanya) i als senyors de la droga els cal controlar la frontera. La violència és una herència que haurem de gestionar juntament amb l'emigració, que els EUA tampoc solucionen, perquè es miren Mèxic amb un nivell de fantasia que ens supera. Els que surten amb escopetes a caçar mexicans a Arizona són una manifestació extrema d'una tendència real.

Al llibre es despatxa a gust amb el Vargas Llosa polític.

És un gran escriptor que va cometre un error difícil d'entendre en algú que parla de la vida amb tanta intel·ligència. Com se li va ocórrer ser candidat amb un programa neoliberal en un país tan pobre com el Perú? Era d'una ingenuïtat tan gran que alleuja saber que després es va dedicar a seguir escrivint.

Amb la guerrilla de les FARC en fase crepuscular, veu possibilitats de pau a Colòmbia?

La via perquè Colòmbia visqui en pau és un bon programa de carreteres i de distribució de la terra perquè tothom pugui col·locar els productes a mercat. La guerra del narcotràfic de finals dels vuitanta i principis dels noranta va ser per treure les terres més fèrtils als pagesos. D'aquí els 3,5 milions de desplaçats i la desforestació. L'alt preu de la coca és perquè és il·legal, perquè el cost real és com el del julivert. Quan la pinya costi igual que la coca, el pagès conrearà pinyes.