Segons un retrat de l'època, era prim, petit i barbut. Diuen també que era una miqueta coix. No inspirava garrida presència ni alt senyoriu. Però era fill de bona casa i havia conquistat tot un imperi a les Índies occidentals. Quan arribà a la cort de les Espanyes, l'emperador Carles V el rebé en audiència, després de fer-lo esperar una bona estona. Llavors, quan Hernán Cortés entrà a la sala del tron, l'emperador preguntà al ministre que l'acompanyava: Qui és aquest home? Sembla que, o bé no havien posat en antecedents el monarca sobre les gestes del seu especial súbdit o, com era freqüent entre els poderosos d'aquella època, volia humiliar l'heroi.
Cortès agafà la paraula i va dir: Majestat, jo som un home que us ha donat més terres que les que vàreu heretar dels vostres pares i avis. Per altra banda, havien precedit Cortés les seves Cartes de Relació, en què donava compte dels detalls de les seves expedicions i de les conquestes que anava fent. Es pot dir que es tracta d'autèntics reportatges amb nombroses anotacions de la vida dels indis, de les seves ciutats, dels seus costums...Enviava doncs, des de terres mexicanes, la seva primera relació tramesa a la reina Joana i al mateix emperador. Havia desembarcat aquell mateix any a l'illa de Cozumel i, després, a San Juan de Ulúa, fundà el port de Veracruz; i quan alguns dels seus companys varen voler tornar a Cuba, manà cremar les naus. Per això no tingueren més remei que avançar terra endins. Reinava, en aquell moment, l'emperador Moctezuma, el qual es negà a deixar que els espanyols entrassin als seus estats.
Seguir llegint a más información
Llavors, Cortès aprofità l'amistat dels totoneques, en va fer aliança i va marxar sobre Mèxic amb un exèrcit de quatre-cents homes. Després de vèncer els seus enemics, escrigué: "La gent d'aquesta terra, que habita l'illa de Cozumel i la punta del Yucatán, fins on nosaltres ens trobam, és de mitjana estatura, de cos i gest ben proporcionats, exceptuant que, en cada província, i per tal de diferenciar-se, es foraden les orelles i s'hi posen coses grans i lletges; altres, es fitoren del nas fins a la boca i s'hi posen unes rodes de pedra molt grans, que semblen miralls; i altres es foraden la part de sota, fins al dentam, i s'hi pengen grans rodes de pedra o d'or, tan feixugues que els fan portar els llavis caiguts i semblen molt deformats, i els vestits que duen són com aquelles toques de gasa de moros (almaizal) molt pintades; els homes porten tapades les seves vergonyes i, damunt del cos, unes flassades molt primes i també pintades, a la manera dels alquicels morescos, i les dones i la gent comuna duen unes flassadetes pintades des de la cintura als peus; altres els cobreixen les mamelles, i totes les altres parts del cos estan descobertes...".
No hay comentarios:
Publicar un comentario