Publicamos hoy este artículo del diario Avui, sobre las Jornadas Girona-Jalisco de las que os informábamos ayer y anteayer.

L'Escola d'Hostaleria, l'Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó i el Centre Cultural la Mercè, de Girona, han estat el marc, dimarts i dimecres, de les Jornades de Turisme i Gastronomia Jalisco-Girona. L'estrella ha estat el cuiner mexicà Nacho Cadena, un dels principals propagadors de la cuina a Mèxic i pare d'Alfonso Cadena. Són propietaris del restaurant La Leche, de Puerto Vallarta. Cadena va repassar la cuina mexicana a través d'una quinzena de plats coneguts. Cuina de Jalisco? No és pas el millor de Jalisco, la cuina. Res com la de Yucatán, d'Oaxaca, de Puebla i Veracruz”. Jalisco té Tequila, poble i beguda. Els mariachi. I el nivell de vida i cultural més importants de Mèxic. Què més volen?
La jornada va acabar amb una xerrada entre Cadena i Murià, moderada per aquest cronista, botanas –pica-pica–, tequila i mariachis.
Seguir llegint a Más Información
De muntar la trobada se'n va cuidar la Facultat de Turisme de la UdG i el Colegio de Jalisco, una associació civil no lucrativa, fundada el 1982, dedicada a la recerca, l'ensenyament i la difusió de la cultura de la part occidental de Mèxic, patrocinat pel Govern de Jalisco i de la República Federal i per la Universitat de Guadalajara. No ha pas estat tot menjar i beure. Salomó Marquès, de la UdG, i José M. Murià, com a membre de l'Acadèmia Mexicana de la Història, van pronunciar la conferència inaugural: Jalisco, terra amiga. Luis Felipe Nuño, de l'Oficina de Visitantes de Guadalajara, va fer la xerrada Jalisco turístic.
Nacho Cadena va parlar de gastronomia de Mèxic i va cuinar per als alumnes de l'Escola d'Hostaleria, de l'Escola Taller i de la Casa d'Oficis de l'Ajuntament de Girona. Va cuinar per a ells plats tan complexos com la cochinita pibil (porc cuit en una cocció llarga) o el pollo en mole de cacahuates –fet amb cinc chiles diferents–, el plat més sofisticat de la cuina mexicana, fruit del mestissatge amb la cuina indígena. I va preparar un plat tan senzill com estrany, aquí: una amanida de nopales (Opuntia fisuc-indica), les fulles tendres de la figuera de moro, un cactus que en aquest costat de món habita els marges. I un pollastre amb cuitlacoche (Ustilago maydis), un fong comestible paràsit del blat de moro, del Zea mays, una espècie que mai no agrairem prou a Mèxic, al costat de la tomata, el pebrot o el cacau. Agraïts com ells estan amb l'autor de la música de l'himne de Mèxic, el mestre Jaume Nunó, de Sant Joan de les Abadesses, lloc de pelegrinatge per a tot mexicà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario