jueves, 6 de enero de 2011

Decálogo de vida para un año mejor

Crónica de Toni Cano desde México para El Periódico
Dale aquí para leerlo en castellano


Un correu electrònic s'ha multiplicat aquests dies per Mèxic amb els desitjos d'un 2011 millor. Recull els consells que dóna al seu nét Pancho González, un costaner de Veracruz que té 89 anys i que cada dia pren un torito, una beguda elaborada amb licor de canya, llet i fruita, singularment cacauet. A la més pura tradició oral mexicana, aquest és el decàleg vital de Don Pancho «pa dejar de andar de jodido».
Un: dóna gràcies per tot. No et queixis, dóna gràcies a la vida que hi siguis, que continuïs, que visquis. Només pensa que a molts altres pendejos ja se'ls ha carregat la chingada (la parca).
Dos: quan puguis menjar, menja. Quan puguis dormir, dorm. Quan puguis disfrutar, disfruta. Quan puguis treballar, treballa i, si encara pots, remulla la gola o aprofita per disfrutar i dóna gràcies a la vida perquè tens salut. No et passis la vida queixant-te.
Tres: si a la nit no pots dormir, si no pares de fer voltes al llit, atura't i posa't a fer alguna cosa, perquè si et quedes al llit amb els ulls com taronges pensaràs en pures ximpleries. I el pitjor és que, quan et paris, segur que les faràs.
Seguir llegint a Más Información


Quatre: els problemes importants, els que són del món, com ara l'escalfament global de la Terra o la crisi financera, deixa'ls estar. No els solucionaràs tu, i a més ni els entens, no t'hi trenquis el cap. Això sí, fes el que puguis perquè els que poden els arreglin. I tu cuida't dels que es veuen més petitons, però que són a les teves mans.
Cinc: si t'ho donen, agafa-ho. Tot el que et donin, agafa-ho, aprofita-ho, ja sigui un chingadazo, un petó o bé una pendejadita, perquè un viu pensant que les coses les genera un mateix però no saps de quina manera t'arriben, així que tu agafa-ho i no tinguis por.
Sis: no agafis el que no és teu: ni el cavall, ni el mocador, ni el barret, ni els diners, ni la dona d'un altre. El que no és teu, respecta-ho, és d'un altre. Cadascú té el que és seu, el que es guanya i el que es mereix.
Set: el que facis, fes-ho amb ganes, amb moltes ganes i amb molt de gust. I fes-ho bé o no ho facis i deixa't estar de ximpleries. Oblida les enveges, tu a les teves coses perquè no saps quan t'arribarà l'hora.
Vuit: guarda't dels cabrons i allunya't dels covards. Fixa't bé com són, perquè hi ha un chingo. Coneix-los i no siguis mai com ells. Ajuda i escolta els teus amics, no parlis malament de la gent. Sigues orgullós, però no siguis arrogant ni prepotent. Sigues humil, no dèbil; sigues valent, no imprudent. Quan guanyis, somriu; quan perdis, no provoquis cap descontrol i, si et dóna la gana, plora.
Nou: mai et preocupis pel que no tens, pel que no pots comprar. ¿Quants cabrons que tenen tots els diners del món estan malparats, malalts o guardats en un hospital? Tu tens una cosa més valuosa, que és la teva gent i la teva salut. Aquestes coses no tenen preu.
Deu: envia a fer punyetes la mort. Que sigui ella la que es preocupi perquè no se't pot endur i no siguis tu el que es preocupi perquè ja se t'endurà. ¿Així o més clar, cabró?
Almenys mig Mèxic ha aplaudit els consells de Don Pancho.

No hay comentarios: