El diario Segre ha publicado el dietario del filólogo y profesor de la Universitat de Lleida Xavier Macià, que participó en el homenaje al poeta de la "terra ferma" Màrius Torres que se hizo en México, Guadalajara y Puerto Vallarta hace unos días. Vale mucho la pena leer las impresiones de este catalán de las que destacamos su descripción de Tlaquepaque: "Dinar i visita al poble de Tlaquepaque, centre indiscutible del millor art de Mèxic. Totes les cases de les artèries principals del centre són un aparador excepcional d'objectes de disseny, d'obres d'autor i d'artesania tradicional. Els carrers estan plens d'escultures gegantines i hi ha, com és lògic, paradetes amb tota mena d'objectes: polseres, nines, barrets, joguines… Fem fotos i comprem un parell de records."
Os recomendamos la lectura de todo el dietario, clicando en Más Información
23-XI-2010
De la Terra Ferma a México lindo
08.45Estació Lleida-Pirineus. Tothom és puntual. Som tres: l'editor Lluís Pagès, la Glòria Flix (responsable de Milenio a Iberoamèrica i exalumna) i jo mateix. Un trio curiós, ben mirat, però sé que ens entendrem, perquè el motiu del nostre viatge, retornar els poemes de Màrius Torres, traduïts a l'espanyol i en edició lleidatana, al país on van veure la llum per primera vegada, és noble i molt simbòlic. Ens sentim, alhora, ambaixadors de la poesia, de la ciutat i del país.
20.30 Aeroport de Mèxic DF. Portem 20 hores de viatge i estem molt cansats, però feliços de ser al Nou Món. Tot va sobre rodes, però de sobte el taxi s'atura: impossible avançar. Tots els carrers del Centro Colonial estan tancats, o millor: ocupats per una massa humana compacta i una munió de policies desmanegats i d'actitud poc exemplar. Preguntem què passa i el taxista ens diu que al Zócalo, la plaça major de DF i una de les més grans del món, s'hi fa un espectacle commemoratiu del Bicentenari de la Independència. Assumim els inconvenients que comporta l'Evento i ens prometem que demà l'anirem a veure.
24-XI-2010
Yo México. ¡Viva la independencia!
08.00 Esmorzem a l'hotel. Faig mala cara: m'he despertat a les 5 i no he pogut tornar a dormir. El Lluís, que fa 12 anys que visita Mèxic, diu que és normal. Lluís Pagès sembla com transformat: se'l veu distès i exhibeix una vitalitat i un entusiasme que jo no li coneixia. Diu que ho hem de veure tot: museus, places, racons, mercats… A mi, que encara em roda el cap de tantes hores de vol, m'espanta una mica i, alhora, envejo la seva energia. Li demano sisplau que almenys aquest matí fem bondat: a les 13.00 h tenim el primer acte a la UAM i necessito tancar-me per repassar les meves notes i el power-point que he preparat.
13.00 Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma Metropolitana, unitat d'Acapotzalco. Estic una mica aclaparat. Hi ha ben bé una trentena de persones, entre alumnes i professors. Alguns dels estudiants són molt joves i estan enjogassats. Empasso saliva i començo.
15.00 El nostre primer acte a Mèxic s'ha acabat. Ha durat una hora i mitja llarga. El Lluís i la Glòria comenten que la xerrada ha estat un èxit i que tothom s'ha sorprès de la qualitat humana i literària d'aquest poeta lleidatà que els era absolutament desconegut. Ens mereixem un bon dinar típicament mexica: "tequila reposado, sopa de verduras y arranchera picosa".
20.00 Hem descansat una mica, però sense poder trencar el son. La Glòria es queda a l'hotel per enllestir feina de l'editorial. El Lluís i jo anem al Zócalo, per veure l'espectacle Yo México. Sort que hi hem arribat d'hora, perquè la plaça, immensa, ja és gairebé plena de gent (unes 100.000 persones, pel cap baix). A les 21.00 h s'obre el teló. Impressionant! Mai havia vist una cosa igual. El Lluís i jo ens mirem estupefactes: no podem badar boca. Alguns mexicans ploren d'emoció; els nens s'estan quiets com estàtues i la gent gran ni respira. Els jocs de llum, color, foc, música, projeccions, dansa, que ocupen tots els racons de la plaça i les façanes dels edificis, inclosa la magna catedral, són increïbles, monumentals. Yo México és una síntesi cromàtica, musical i arquitectònica de la història de Mèxic, des dels orígens fins al moment actual. Quina meravella! (Però quina despesa absurda de diners, també: la bona gent mexicana, segurament agrairia més unes millors condicions de vida que no pas aquesta desorbitada i innecessària injecció de patriotisme luminotècnic).
25-XI-2010
De la Megametròpoli al Paradís
11.25 Volem cap a Puerto Vallarta, un paradís ran del Pacífic. Jo agraeixo sortir de DF: la ciutat m'ha deixat mig estabornit, tant per l'alt grau de contaminació, com per les seves magnes dimensions: 25.000.000 d'habitants, una extensió d'aproximadament 120 Lleides juntes, carrers de més de 50 km, etc. Observo, perplex, la vista aèria de la ciutat: milers i milers de casetes, una xarxa quasi infinta d'avingudes i carrers, un formigueig incessant de carros i camiones… Comparo aquesta supermetròpoli amb el meu poblet, Viu de Llevata, i m'agafa vertigen. Tanco els ulls i em concentro en el poema Paraules de la nit de Màrius Torres: Home, sigues prudent. Amb la teva musura, / no et pots mesurar tu, ni estrènyer l'univers…
13.30 De l'aeroport de Puerto Vallarta anem directament a l'Estación de Radio Jalisco on ens fan un interviu per al programa Espejo, que s'emetrà demà. El locutor ens diu que ens entrentindrà només deu minuts, però l'entrevista s'allarga ben bé una hora.
15.00 Estem instal·lats al Friendly Hola Vallarta: complex luxós, d'espais amplíssims i platja privada. L'hotel és propietat del senyor Nacho Cadena, empresari, cuiner de fama internacional, promotor cultural i escriptor. És un home singular, afable i de tracte exquisit. Ens du a dinar a un petit restaurant familiar del centre. Mengem peix cru, marinat, del Pacífic.
20.15 Segona sessió de presentació de Poemas de Màrius Torres. En aquesta ocasió, al Salón Caracol (tan lleidatà) de l'hotel. El públic, aquí, és molt divers: gent que té Puerto Vallarta com a segona residència i que estima la cultura i les lletres. Presideix la sessió N. Cadena i presentem el llibre el Dr. Murià, Lluís Pagès i jo. Després obrim un torn de paraules. La sessió flueix sense entrebancs i resulta més agradable del que m'havia imaginat. Molts dels assistents compren el llibre de Torres.
22.00 Sopem al restaurant La Leche, propietat del fill de Cadena, una mena de Bulli mexicà, amb música del Boss i disseny original i minimalista, completament blanc (façana, taules, parets, decoració…). El menjar, en canvi, és molt bigarrat i fruit de la combinació subtil de la més rabiosa modernitat amb la més pura i ancestral tradició culinària mexicana. Un veritable arc de sant Martí per al paladar.
26-XI-2010
Això és la joia...
11.30 El Lluís ja fa dues hores que roda amunt i avall. La Glòria i jo, en canvi, hem mandrejat tant com hem pogut. Esmorzem un suc de fruites tropicals i un ibuprofè: el tequila no deixa mai ressaca, diuen, però… Me'n vaig amb el Lluís, que m'ha promès una experiència única. Veig, a la platja, un caminet de gespa que s'endinsa a l'oceà. Al final, una plataforma amb dues lliteres cobertes per un tendal de roba. Ens hi estirem, confiats, i gaudim del massatge suec mentre la remor somorta i greu del Pacífic ens aboca a un son profund. Tinc gairebé mig segle a les espatlles i mai havia donat una forma tan precisa al Paradís, ara me n'adono. Abans de submergir-me del tot en el silenci, recordo els versos del poeta: Això és la joia -ser un ocell, creuar / un cel on la tempesta deixà una pau intensa.
17.00 Passeig per la platja, arran de l'aigua densa i pregona del Pacífic, curulla de plàncton i peixos. N. Cadena ens explica que la megabadia que tenim al davant acull les balenes dos cops a l'any: durant l'aparellament i quan donen a llum. Els primers cetacis vindran d'aquí a una setmana: llàstima que nosaltres ja serem lluny.
21.00 Sopar al Salón Teatro de l'hotel. Avui hi ha espectacle mexicà, amb corridos, rancheras i mariachis. Suportable. Anem a dormir d'hora. Demà, cap a Guadalajara. Farem el viatge en cotxe (6 hores de trajecte), i veurem amb calma una petita part d'aquest immens país (tant gran com tot Europa!).
27-XI-2010
El país de l'agave
11.00 Carreguem maletes i marxem. La carretera circula a la vora del Pacífic durant 45 minuts i, a l'altra banda, la selva tropical, ufanosa i exhuberant. Després, virem cap a l'interior, fent giragonses i marrades, entre turons arbrats i romanalles de lava volcànica. Un paisatge inèdit per a nosaltres, tan acostumats a l'horta. Després de dues hores, ens aturem en un punt de venda ambulant. Ens donen a provar els productes i ens decidim per una safata de Yaka, una fruita amb propietats vitamíniques i afrodisíaques. Mèxic és un país de contrastos extrems i d'una absoluta sensualitat, voluptuosa i exitant.
16.15 Parada obligada a Tequila. Tot fa olor de festa: se celebra la collita de la pinya d'agave, la planta d'on s'obté l'hidromel dels déus, el tequila. Dinem davant mateix de la destil·leria José Cuervo i entrem a visitar-la. Fem, és clar, la "cata educativa" de rigor. En deixar l'edifici, contemplem extasiats la icona familiar i engabiada dels Cuervo, i penso en Edgar Allan Poe i el seu famós poema. Never more, never more, diu el vers, però en el fons del meu cor, desitjo que no sigui veritat i que molt aviat pugui revisitar aquesta terra.
21.00 Guadalajara. Hotel Casino Plaza, a només ocho cuadras del centre. A la ciutat, hi ha molta animació. Per tot, venedors ambulants d'artesania, netejasabates, catrinas (representació popular de la mort), joves licorosos… Sopem a El mexicano i anem a descansar.
28-XI-2010
Guadalajara en un llano
09.00 Avui és l'únic dia lliure que tindrem a Guadalajara, així que decidim aprofitar-lo. Esmorzem de pressa i sortim a perdre'ns pels carrers i places de la ciutat. Guadalajara és la capital de Jalisco i és una metròpoli preciosa, amb un centre històric extraordinari.
15.00 Dinar i visita al poble de Tlaquepaque, centre indiscutible del millor art de Mèxic. Totes les cases de les artèries principals del centre són un aparador excepcional d'objectes de disseny, d'obres d'autor i d'artesania tradicional. Els carrers estan plens d'escultures gegantines i hi ha, com és lògic, paradetes amb tota mena d'objectes: polseres, nines, barrets, joguines… Fem fotos i comprem un parell de records.
29-XI-2010
FIL: Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
09.30 Comença de debò la feina per al Lluís i la Glòria, amb el joc complex de relacions i d'intercanvis. Milenio té un objectiu importantíssim: cal trobar la millor distribuïdora possible per als llibres de l'editorial a Mèxic. Jo miro de no interferir i vaig a donar un tomb: primer, visito l'espai de l'invitat d'aquest any, Castella i Lleó, cuna del español, però molt discret i tou. Després, em passejo per les dues grans sales del Palau de Congressos, dedicada una a les editorials i distribuïdores internacionals, i l'altra, a les nacionals. M'adono de seguida que una de les potències absolutes en el món del llibre és Planeta i, en l'àmbit mexicà, el Fondo de Cultura Económica. Cerco, entre l'immens apartat dedicat al darrer, l'assaig sobre educació escrit per la meva amiga Núria Perpinyà. Pregunto al personal de l'editorial, però em diuen que no hi ha hagut temps de tenir-lo preparat per a la FIL. Per superar el disgust, compro el llibre Amor líquido, de l'escriptor Zygmunt Bauman.
14.00 Ara, a Catalunya, són les nou del vespre. Suposo que ja hi deu haver dades fiables de les eleccions. Pregunto al Lluís si en sap alguna cosa: diu que ha parlat amb la seva dona i que CiU ha guanyat, que el PP ha doblat resultats i que hi ha hagut una debacle al PSC i a ERC. No em sorprèn. De les 17 a les 20 h, assistim a diversos actes (presentacions, lectures, xerrades) que tenen lloc en els 20 salons de la FIL.
21.15 Sopem a casa del Dr. Jordi Planas i la seva esposa. Ell és català, de Barcelona, i alterna la seva docència entre la Universitat de Barcelona i la UdG (Universitat de Guadalajara). Ella és mexicana i dirigeix un Centre de Recerca. Ens han convidat, juntament amb el Dr. Murià, de qui són amics, per seguir les declaracions dels principals líders polítics del nostre país i per veure els resultats definitius. El Dr. Murià està realment dolgut per la desfeta d'ERC, i jo lamento encara més l'ascenció del PP i la continuïtat de C's. Sembla mentida que s'hagin fet les coses tan malament. Però al país li ha faltat, i ja quasi resulta un mal endèmic, un veritable líder, algú amb un discurs d'estadista més que no de partit, i sobretot amb un projecte de futur clar i honest. Cap a mitjanit ens acomiadem amb el desig sincer que demà les coses ens vagin una mica millor.
29-XI-2010
Mèxic és un clam
5-0!
30-XI-2010
En Chapala quiero morir
09.00 Tercer dia a la FIL. La Glòria té entrevistes tot el dia. El Lluís i jo saludem els editors del País Basc i de Galícia i a les 12.30 parlem amb un periodista del diari Público sobre l'edició de Màrius Torres.
13.00 Com que la nostra propera cita no és fins a les 18 hores, el Lluís em proposa d'arribar-nos a Chapala. En quaranta minuts hi arribem. Es tracta d'una població situada a la riba del llac del mateix nom, que té una extensió de 70x10 km. La gent hi viu de la pesca i del turisme, bàsicament, i també dels dòlars que hi deixen els jubilats americans que han decidit convertir aquest magnífic entorn natural en la seva última morada. Visitem també Ajijic, un altre poblet de la riba, encara més plagat de gringos que l'anterior.
18.00 Tornem a la FIL. Tenim una cita al Salón Tequila Herradura: hi llegeix versos el poeta Vicenç Llorca (ahir vam ser al recital de Jordi Julià). La lectura és impecable: una bona tria de poemes, llegits en castellà i català i acompanyats d'explicacions breus. Llorca es posa el públic a la butxaca. En acabar la sessió, convida a tots els presents a assistir demà a la presentació del volum Poemas de Màrius Torres.
1-XII-2010
L'últim sopar
09.00 El Lluís i la Glòria ja han marxat cap a la FIL. Jo em quedo a l'hotel per repassar les meves notes: avui presentem el llibre de Torres i tot ha de sortir bé.
14.00 Passo per l'estand d'Espanya per recollir la Glòria (el Lluís és amb en Murià, per assumptes editorials). Anem a dinar al Sanborns de la Plaza del Sol. La Glòria està contenta, perquè Milenio ja té distribuïdora a Mèxic (Colofón) i perquè ha aconseguit lligar dues vendes molt importants: ho celebrem.
18.00 Salón Alfredo Plascencia, poeta. Raúl Bañuelos, Josep M. Murià, Pere Perelló i jo som els encarregats de presentar el llibre de Màrius Torres en el marc de la FIL. La sala és gairebé plena i hi ha molta expectació. El Dr. Murià mostra un exemplar de la primera edició, feta a Coyoacán, dels versos del poeta i, encara, l'edició facsímil que l'Ajuntament de Lleida va publicar el 1992. Raúl Bañuelos (poeta mexicà) i Pere Perelló (jove poeta mallorquí, ara instal"lat a Mèxic) fan lectura dels poemes de Torres. Jo, per la meva banda, faig una semblança del poeta i el situo dins l'òrbita d'autors jaliscienses com Octavio Paz o Juan Rulfo. Penso sincerament que l'Evento ha quedat molt digne. En acabar l'acte, el Dr. Murià em fa públic lliurament de l'exemplar de Coyoacán, propietat del seu pare. Ens abracem.
19.00 En Murià presenta el llibre d'un polític destacat del país (ahir va presentar el del president de la municipalitat, Don Jorge Aristóteles Sandobal) i no ens ho volem perdre. El Dr. Murià és un intel·lectual molt respectat a tot Mèxic. Els seus treballs sobre historia i el seus anys de docència universitària li han valgut un reconeixement indiscutible. És, de fet, una persona de principis, bon conversador, brillant i enginyós i un gran orador. Es fa amb tota la intel·lectualitat mexicana i és, sense cap mena de dubte, el nostre millor i més important ambaixador cultural en terres mexicanes.
22.00 Sopar a can Murià. Som unes vint persones. Ens instal·lem al jardí, amb tauletes i tamborets i dues estufes per si fa fred. Ens serveixen begudes tres meseros, i dos cuiners preparen tortillas i tacos. Un músic amenitza la vetllada amb cançons locals i altres de Sabina i Serrat. Hi ha, a part de Benito Taibo, Raúl Bañuelos i Pere Perelló, una noia de Figueres (fa recerca sobre els exiliats catalans a Mèxic) i el seu company. Saludo l'Arnau, el fill del Dr. Murià. Parlo també amb un editor de Manresa afincat a Mèxic i amb un empresari de Zamora. La resta de persones no les conec, però espero que el tequila i la nit ens facin coincidir.
01.30 Ara només quedem deu persones al voltant d'una taula rodona. Raúl Bañuelos, Pere Perelló i el Dr. Murià reciten versos de Torres. És un moment únic i molt especial. Em dol que s'acabi.
2-XII-2010
El llano en llamas
09.00 Esmorzem en silenci. Sabem que és el nostre últim dia a Mèxic.
11.30 Som a la Casa Julio Cortázar, seu del Centro de Estudios Literarios Iberoamericanos de la UdG. Aquí fem l'últim acte de presentació dels poemes de Torres. És una sala petita, però plena de gent, i m'alegra de retrobar-hi el jutge Agustín Hernández, a qui vaig conèixer a can Murià. Presento l'acte amb el Lluís Pagès i Pere Perelló. Em decideixo a passar de nou el power-point sobre Torres i veig que fa una gran impressió. Obrim un torn de paraules que s'allarga ben bé uns vint minuts. En acabar l'acte, fem un petit refrigeri amb pastes salades i tequila.
14.20 Sortim esperitats cap a l'aeroport. La nostra aventura mexicana ha arribat a la seva fi. Lleida ens espera, i el fred, i la boira. Aquí queda per sempre, inoblidable, el llano en llamas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario