José M. Murià recorda a Joan Solà

Ens fem ressò de l'article que l'expresident del Colegio de Jalisco, el mexicà J.M. Murià, dedica avui a El Punt al lingüista català Joan Solà, desaparegut aquesta setmana. Esperem amb atenció que es publiqui a Mèxic el document al qual Murià fa referència al respecte de la conferència de Joan Solà de l'any passat.

Adéu al professor Joan Solà

Malgrat que era d'esperar-se, m'ha dolgut. Malgrat que el coneixia feia un any justet, m'ha dolgut molt. Amb lletra del seu puny tinc la data de la darrera vegada que el vaig veure, al seu pis del carrer Trullols: “31 de maig de 2010”. Havíem fet un sopar accidentat per causa de la seva salut, però estic segur que va haver-hi molta estona en la qual ell s'ho va passar molt bé. Per mi, tanmateix, va ser deliciosa. En acomiadar-nos, per això, vaig quedar-me amb el cor tot encongit amb la sensació que ja no el tornaria a veure. El professor Solà era de les poques persones amb qui m'he identificat i compenetrat més ràpidament i crec que puc presumir de reciprocitat. Aquell vespre va obsequiar-me la seva “defensa de la llengua, defensa de la terra” titulada Plantem cara, de la qual m'he enriquit llegint-lo acuradament i amb lentitud un dia un article, un dia un altre...

Quin goig va ser restar una bona estona al seu costat aquell dia del mes d'abril a Òmnium Cultural, quan va fer ús de la paraula després que cinc prohoms com ell fessin aquell famós reclam a la unitat dels independentistes. D'això parlàrem principalment en el sopar a què em refereixo. D'això i dels fets als quals al·ludeix a la dedicatòria que em va posar en el seu llibre: “En record d'uns dies fantàstics i patriotes a Mèxic”.

Feia referència a quan, l'any passat, ens vàrem conèixer i passar uns dies plegats durant la XXI Fira del Llibre d'Antropologia i Història, a la ciutat de Mèxic, que tingué Catalunya com a país convidat. Hi va fer un esplèndida anàlisi de la influència de Mèxic en alguns autors, que es publicarà aviat junt amb els altres treballs que s'hi van llegir. Quin regust de tristesa tindrà l'aparició del llibre, però quan el presentem ho farem a faisó d'homenatge.