Us oferim avui diumenge, l'article aparegut a l'AVUI i a EL PUNT sobre l'emigració mexicana il·legal als EUA.
En Roberto, que no es diu així però no pot revelar el seu veritable nom, va arribar ara fa tres anys a la capital dels Estats Units procedent del poble d'Ayutla, al sud de Mèxic. Ho va fer de manera il·legal, entaforat en un quatre per quatre juntament amb una trentena de persones més. Va travessar la frontera de nit, a l'hora convinguda per les màfies de banda i banda de la frontera que fan l'agost a costa de la misèria dels mexicans. La broma li va costar 2.500 dòlars, una fortuna per a un camperol com ell. (Per seguir llegint, cliqueu a Más Información)
“Va ser una inversió”, comenta en Roberto, gràcies a la qual ha pogut sobreviure a la capital federal dels Estats Units. Fins i tot, encara li han sobrat diners que ha enviat a la seva dona i els seus tres fills. “No em puc queixar”, afirma. Malgrat la crisi, treballa cinc hores com a rentaplats en un restaurant de Washington i quatre més com a empleat de la neteja en una empresa de la capital amb papers falsificats –és clar–, que els empresaris que el contracten donen per bons per estalviar-se uns calerons.
Entre les dues feines, en Roberto guanya prop de 800 dòlars al mes, una quantitat amb la qual pot anar tirant si no li sorgeix cap imprevist, com ara que es posi malalt, una possibilitat que ni li passa pel cap. Ni té els diners ni la documentació necessària per poder anar a cal metge.
Com en Roberto, prop d'onze milions de persones, la majoria provinents de països llatinoamericans, especialment de Mèxic, viuen de manera il·legal als Estats Units, segons el Pew Hispanic Center. Durant la presidència de George W. Bush hi va haver tímids intents de buscar una solució per integrar aquest segment de la població en el mercat de treball de forma legal, però les iniciatives van topar tant amb l'oposició dels partidaris d'endurir l'accés dels immigrants als Estats Units com dels contraris a considerar criminals els sense papers.
Tot plegat ha portat la situació a un cul-de-sac. La població hispana dels Estats Units, la minoria que està experimenta un creixement demogràfic més alt, s'ha revelat darrerament contra els intents de resoldre el problema per la via penal. En els últims anys han protagonitzat manifestacions i vagues massives arreu del país per fer sentir les seves reivindicacions, però sembla que les seves demandes han caigut en sac foradat.
El president nord-americà, Barack Obama, té a l'agenda engegar una reforma migratòria que a hores d'ara encara ningú no sap en què consistirà, però no té pressa per tirar-la endavant. Les circumstàncies no hi ajuden. La greu crisi econòmica que viu el país ha portat els nord-americans a posicions més conservadores, i els immigrants són vistos com una amenaça per als seus llocs de treball. Obama no es pot permetre el luxe d'embarcar-se ara en una reforma potencialment impopular, després de la patacada electoral del 2 de novembre passat.
En Roberto sap que ho té molt difícil per fer entrar al país la seva família com han fet alguns compatriotes seus. Per això es planteja tornar-se'n a Mèxic. Diu que invertirà el raconet que ha fet als Estats Units en una petita explotació agrícola, i confia a guanyar prou diners perquè la seva família no passi gana. És conscient que el seu nivell de vida baixarà ostensiblement, però serà amb els seus, que és “el més important de tot”. “No tindré cap problema per tornar a Mèxic, només cal que vagi a l''ambaixada i podré travessar la frontera, encara que no tingui papers”, explica. La porta de sortida és oberta de bat a bat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario