Hemos conocido de cerca el pueblecito de Angahuan. Aparece en los mapas de México simplemente porque es la última aldea antes de llegar al Paricutín, aquel volcán de Michoacán que hace setenta años engulló con lava los pueblos de alrededor, aquel San Juan Paranguaricutiro del qual solo nos queda el campanario y la iglesia en ruinas.
Lluny d'aquesta imatge tòpica del Mèxic interior, la Zaida Kersten i l'Elisabet Isasi-Isasmendi han inaugurat avui a les Cotxeres Borrell de Barcelona una exposició de vivències fotogràfiques i literàries, al voltant de la seva estada en aquest espai de "magia purhépecha", una exposició segons el programa que "ens parla d'un peculiar viatge emocional a Mèxic i retrata la població d'Angahuan, una comunitat indígena de 397 habitants que ha mantingut les seves tradicions i la seva llengua: el p'urhépecha".
Esta tarde a las 7 se realizó la inauguración, acompañada con una copa de capa, de la exposición en que hemos podido ver estas maravillosas fotografías, así como leer los textos explicativos que han confeccionado, y observar el vídeo de imágenes donde una variedad de niños, mujeres que van al mercado, hombres trajinando, calles sin empedrar, animales... se suceden en el marco incomparable de las sierras de Michoacán, último reducto de los purhépechas en esa ruta del aguacate y de los pueblos mágicos michoacanos.L'exposició tindrà lloc fins el proper 13 de novembre a les Cotxeres Borrell (c. Viladomat 2-8, de Barcelona). Ens expliquen la Zaida i l'Elisabet que esperen que l'exposició es pugui veure en altres Centres Cívics de Barcelona el proper any.
No hay comentarios:
Publicar un comentario