Joan Serra explica el proyecto Ja'ab, en el Periódico

Transcribimos en nuestra página la entrevista que El Periódico publicó a Joan Serra, respecto al proyecto Ja'ab, el primer libro del cual presentamos en Amics de la UNESCO el año pasado.

Aquest 2013 abaixarà persianes dimarts amb un oprobiós 54,3% d'atur juvenil. I tot i així, hi segueix havent joves que lluiten per convertir aquest món en un lloc millor. És el cas de Joan Serra Montagut (Barcelona, 1986), que amb pocs diners i una il·lusió forabord ha involucrat joves de 12 ciutats maies en un projecte literari col·lectiu. 

-¿La seva partida a Mèxic es pot considerar «mobilitat exterior», que diria Báñez? -No. Des de petit vaig voler-hi anar. Recordo l'atracció que exercia una samarreta de Mèxic-68 que sempre veia en un aparador. Més tard vaig saber que una setmana abans d'aquells Jocs hi va haver una matança d'estudiants a la plaça de les Tres Culturas, al DF. Volia escriure sobre la plaça, un forat negre pel qual Mèxic va perdre l'imperi asteca i la dignitat. Inicialment hi vaig anar amb una beca de la Generalitat per fer pràctiques al Casal Català de Yucatán, però el meu objectiu era aquella la plaça... 

-Curiosa obstinació. 

-Sempre he intentat implicar-me en la defensa dels drets dels joves. Crec que ara tenim l'oportunitat de dissenyar un món nou. El més curiós és que just el dia que vaig agafar l'avió rumb a Mèxic, el 2011, va esclatar el moviment dels indignats. 

-Es va perdre aquella oportunitat...

-Però se'n va obrir una altra. Al residir a la zona maia, em vaig interessar per la seva cultura. Amb el que em va sobrar de la beca vaig finançar un llibre, Ha'ab -en maia significa Any-, que reuneix 12 contes sobre 12 personatges que vaig anar trobant en el camí i que va coincidir amb l'Any de la Cultura Maia. 

-¡Això és optimitzar temps i recursos! 

-Amb una altra beca -aquesta vegada de la Unesco- vaig treballar a Chiapas sobre la cultura de pau. I durant la cerimònia de l'inici de la nova era maia, en una piràmide a Cancún, un dels sacerdots em va dir: «Seria interessant fer un llibre d'aquest primer any, el 2013». Em vaig proposar una reflexió col·lectiva en 12 llibres sobre 12 temes. Era una excusa perfecta per demostrar com els joves ens podem unir per millorar el món. 

-I es va posar mans a l'obra. 

-Sí. Vaig elegir 12 ciutats dels cinc països que conformen l'àrea maia -el Salvador, Hondures, Guatemala, Belize i Mèxic-, i en cada una vaig anar a trobar grups de joves perquè treballessin un tema: memòria històrica, identitat, llengua i tradicions, relació amb la tercera edat... 

-¿Ho va fer a pèl? ¿Sense estructura? 

-Sí. A Mérida, per exemple, vaig repartir papers en una fira del llibre i es van presentar 25 noies disposades a tractar temes que els afectaven com a dones: la relació amb el pare, la maternitat, el plaer, els tabús. Els vaig demanar que fessin un poema, i el resultat és una antologia poètica il·lustrada per estudiants d'una escola d'art i maquetada per gent de la Universitat de Mérida. 

-És un aventurer solitari, ¿eh? 

-Sóc un somiador que intenta portar els somnis a la pràctica. He arribat a caminar dues hores per un camí de la frontera d'Hondures i Guatemala amb uns dibuixos d'uns nens indígenes sota el braç, sol, sense diners. He corregit textos, esgarrapat subvencions i escrit llibres d'encàrrec per poder continuar amb aquests diners... 

-¿Què n'ha tret de tot això? 

-En contacte amb els joves he connectat amb el que jo sóc. I si dels 500 que han participat en els llibres, 10 volen seguir escrivint, lluitant per la llibertat d'expressió i fomentant la lectura en el seu entorn, em sentiré recompensat. 

-Aquí hi ha molts joves desanimats, i amb raó. ¿Què els diu? 

-Que amb il·lusió i esforç pots aconseguir el que vulguis. Els nostres avis van pujar famílies des d'una guerra, i aquell esforç s'ha anat diluint. S'ha de recuperar.